domingo, 29 de octubre de 2017

Miedo

Hay experiencias en tu vida que te marcan y te llegan a crear miedo de que se repitan; situaciones en que experimentas extrema tristeza y sientes un miedo enorme de pasar por cosas similares, o situaciones en las que has sentido un medio inexplicable y tienes miedo de volver a tener que sentirlo. Después de casi 24 años podría decir que tengo dos grandes miedos.

El primero y el que más vacío me crea: tengo miedo a la muerte pero no a la mía, a la muerte de personas a las que quiero; siento pánico en tan solo pensar en no volver a sentir cerca a alguien que necesito, alguien importante para mí. No se superar perdidas de gente cercana, dejan heridas en mi corazón que no sanan y sangran siempre que son recordadas. Tengo miedo de el día que aparezcan en mí más heridas así.

Mi segundo miedo es perder mi salud; miedo de no tener las plenas capacidades para poder disfrutar al máximo todo lo que me queda de vida. Un miedo que proviene de haber pasado por una operación que me produjo pánico... me hizo plantearme: ¿y si de aquí no sales bien?. Y me pasaron mil cosas por la cabeza; valoramos muy poco lo bien que estamos y lo aprovechamos quizá muy poco. Las cosas que destrozan la salud, la gran mayoría son lotería... se podría decir que tengo miedo a ese azar, miedo a que me vuelva a tocar algo que no me he buscado y me haga dejar de ser feliz.

El miedo no te hace menos valiente, siempre y cuando no permitas que te pare. Déjate sentirlo pero no te dejes ser dominado por él.

A. Masip

lunes, 2 de octubre de 2017

1 Octubre

Espectacular tot el vicut el dia 1, per bo i per dolent. Els que hem estudiat història sabem que de dies com avui, sempre en sortien canvis; les revolucions són, es fan i comencen als carrers. El vot de la dona, per exemple, es va aconseguir amb la lluita, us recordo que era il·legal; s'ha de lluitar contra les injusticies socials encara que sigui considerat il·legal fer-ho; el govern ha d'estar al servei del poble i no al revés.

El dia d’avui no se m’oblidarà mai. Tot el que he sentit... i em quedo amb que no estem sols, hem arribat arreu del planeta. Orgullosa del que crec i defenso. Això és el principi del canvi; estem fent història. El món ho ha vist. Ens han tractat pitjor que a terroristes quan només voliem votar en un estat suposadament democràtic; donc les gràcies al govern per ser la vergonya d'Europa, els donc les gràcies per ensenyar al món tot això del que volem marxar nosaltres. Veure els cotxes de la guardia civil pel meu poble ha estat la imatge més esgarrifosa del dia, semblava que estavem visquent una època passada.

La participació ha estat del 56,75% (totes aquestes persones han volgut desobeir per defensar els seus drets); si tots els de col·legis clausurats haguessin votat “no”, seguiria guanyant el Sí. El referèndum il·legal, segons ells, ha movilitzat a més de mig Catalunya i fins i tot ens han recolzat desde fora. La meva posició es independentista però es pot ser no independentista y estar a favor de votar, de voler exercir el dret a vot i no ser tractats com a delinqüents. Han pegat a gent gran, ens han donat cops per tots costats, si algú encara no veu qui ens "governa" pot ser que tingui un poblema... Som un poble que no aturaran ni a cops de porra, units i pacifics som imparables. Aquí comença tot.

A. Masip