miércoles, 27 de marzo de 2013

Històries de metro

Una tarde com qualsevol altre, només hi ha una diferència en aquell dia: el metro fa olor a roses i hi ha més lectors dels habituals. Un altre dia trist com qualsevol altre, amb prou feines podia aguantar les llàgrimes després d'aquells mals dies. Ja anava per la segona parada en direcció a casa. Les portes del vagó s'obren i d'entre algunes persones entra ell, un simple desconegut més, amb una rosa a la mà, "probablement per a la seva estimada" va pensar ella nostàlgica  Tercera parada, quarta... A la cinquena s'aixeca del seu costat, ella s'ha distret una bona estona del trajecte observant-lo, ell deixa la rosa a les seves mans, somriu i marxa; ella queda sorpresa per aquest gest i deixa que una llàgrima llisqui per la seva cara. Mai més es tornaran a creuar però petites històries passen sempre pels túnels de Barcelona, fets curiosos que et fan somriure al ser recordats. Tan curiós, simple i bonic com un dia de Sant Jordi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario